pleiv Luven

Cordial beinvegni en la pleiv reformada Luven

maletgs dalla fiasta ecclesiastica 2017 Castrisch

 

ord la historia

ORD CASA PATERNA DILS 23 DA SCHANER 1947
(Cudisch Nies Luven 1980 p.118f)

Remarcabladad historica de nossa cuminonza evangelica

Bunamein da medem temps cun Glion accepta era sia filiala de
Luven la reformaziun. Gia avon la reformaziun ha Luven giu fatg pass per seliberar da Glion. Avon la dertgira della Ligia grischa a Glion fa Luven valer entuorn 1525, ch’il plevon de Glion havevi pli baul sia sedia a Sogn Martin, hagi denton transferiu ella avon paucs onns el marcau. Per Luven seigi quei in disavantatg. La gronda distanza da Luven a Glion impedeschi il plevon de Glion de proveder endretg era Luven. Luven seigi gia staus ina gada ina pervenda independenta cun agen plevon e tuts dretgs d’ina tala. Gia quei seigi raschun avunda de corrispunder als giavischs de Luven, ton pli ch’ils de Luven capeschien mo romontsch, ferton ch’il survetsch divin de Glion seigi savens tudestg. La dertgira lai letgas als de Luven de sedistaccar u buc da Sogn Martin. Egl emprem cass seigien ils de Luven obligai de contribuir annualmein a Glion in quantum garnezi. Ils de Luven sedecidan per la separaziun, renconuschan denton il dretg de Glion d’assegnar il plevon als de Luven. Questas relaziuns existan tochen 165O.
En la gliesta de ser dr. J.R. Truog mauncan ils nums dils plevons de Luven dils emprems 70 onns suenter la reformaziun. Igl ei de supponer, ch’ils plevons de Glion e Castrisch hagien provediu Luven alternativamein. La gliesta entscheiva cun igl onn 1599 ed alleghescha ils suandonts plevons: